DE L'OU A LA GALLINETA, QUE DIU QUE NO

DE L'OU A LA GALLINA Jo sóc fill de família molt humil, tan humil que d'una cortina vella una samarreta em feren. Vermella. D'ençà d'aquesta samarreta, no he pogut caminar per la dreta. Ovidi Montllor Quan jo era realment jove, al voltant del 16 anys, vaig poder assistir a un concert que em va marcar molt. El cantant no era, ni massa famós, ni “supermaco”, ni tenia res a veure amb les meves idees fins aquell moment, era l'Ovidi Montllor. Alcoià, va morir al 1995, però sempre defensant l'idea que El Pais Valencià, Ses Illes i Catalunya haurien d'anar de la mà i mirar sempre endavant, sense rancúnia. Un defensor de l'esquerra valenciana com a única manera de defensar una llengua quasi comú. Als temps que corren, n'hi han alguns que ens volen fer creure que el Nacionalisme d'esquerra està representat en la figura d'un tal Josep Lluís Carod Rovira. Quina desfeta tractar d'assimilar el nacionalisme amb personatges com aquest, sobretot tenint en compte que la nova cançó i el moviment ideològic de defensa de les llengües de les diverses terres no estàn tan lluny. És una falta de respecte comparar o més bé assimilar les ideologies llingüístiques d'aquestes terres de Llevant. Jo no sóc nascut per aquestes contrades, sóc castellà, vaig viure la meva adolescéncia a Catalunya i des de ja fa onze anys visc a aquesta fermosa terreta, que és el País Valencià. No puc pas entendre que polítics bronzejats en gimnassos o vinguts des de les províncies del nord i recolçant-se en la controversa, aconsegueixin separar terres i persones que mai haurien de separars-se, més bé haurien d'anar junts amb un mateix objectiu, recuperar la memòria i enrecordar-nos de la gent com Lluís Llach, el Raimon i el mateix Ovidi que l'unic que volien de debò era la permanença de les nostres llengües, que per una altra part no són tan diferents i que no són més que una forma de cultura que forma part del nostre patrimoni. Haig de reconéixer que mai m'ha importat que la gent es senti espanyola, catalana, vasca, valenciana, europea o el que sigui, no crec en els nacionalismes, jo sóc un ciutadà del món. L'ou és un homenatge a l'etimología d'Ovidi i la gallina és la gallineta que deia que no a la famosa cançó de Llach. Vagi sempre endavant que aquesta no és més que la meva opinió, que no l'he poguda expresar en valencià com hauria volgut, perquè encara no el domino, però tinguin per segur que d'ací a un temps ho aconseguiré i que m'agradaria molt que em fessin arrivar totes les seves opinions. Per acabar hauria den dir que la gallina també podrien ésser els esmentats polítics, que l'únic que volen es arreplegar vots i diners. Que no es perdin mai paraules com subversió i insubordinació. APOTRANCO