COMENCEM PEL BÁSKET, ARTº PUBLICAT A LA REVISTAN MÓN ACTUAL NEN EL SEU Nº 1

SISTEMA EMPÍRIC D'ENTRENAMENT D'UN EQUIP DE BASQUETBOL DE BASE (Cap.1) Inicialment, l'esport de base ha d'estar encaminat a la formació tant com persones com esportistes dels diferents components d'un conjunt, sempre tenint en compte diversos factors com podrien ser: - L'edat. - L'experiència dins de l'àmbit esportiu de cada component, (veja el temps que l'individu porte practicant esport). - L'experiència, cas de tindre-la, de cada individu, en l'esport que ens ocupa en concret. - La personalitat de cada individu, (tant com individu, com a component d'un grup i la seua capacitat per a integrar-se en el grup). - La condició física, (incloent els possibles condicionants de tipus patològic o al·lèrgic puntual). - Els mitjans amb què comptem per a la realització del dit entrenament, (instal·lacions, ajudes a la formació, temps d'entrenament, etc..) - La formació específica de l'educador. - L'objectiu concret a aconseguir. El primer factor, l'edat, possiblement siga el més important de tots ells. No pot ser ni semblant l'entrenament de xiquets de 5 anys, per posar un exemple, que el d'adolescents de 16; sent fonamental per a poder exercir la labor d'entrenador de qualsevol edat que resulte gratificant, ja que si no és així, els educands es ressentirien. La categoria de Pre-Benjamí, que comprén els 5, 6 i 7 anys d'edat, ha de servir per a adquirir hàbits, com poden ser de conscienciació col·lectiva, (qüestió realment complicada, ja que en estes edats els individus solen estar molt abrigats pels pares, cosa que reforça la individualitat i l'egoisme), hàbits de disciplina, (de manera que l'entrenament no siga un acte caòtic), hàbits d'assimilació de fonaments, (en el cas de l'esport que ens ocupa, principalment passe, bot i tir, i per este orde perquè es reforce la consciència col·lectiva). El segon factor resulta important, en tant que a major temps practicant algun esport, (gimnàstica, psicomotricitat, atletisme, natació, etc…), serà més senzilla l'assimilació d'eixos hàbits i fonaments, almenys en la majoria dels casos, a part de la condició física que s'haja pogut adquirir com a conseqüència de la pràctica d'estos esports. En el tercer factor, l'experiència en l'esport, influïxen molt els antecedents de l'individu, en molts casos, els xiquets practiquen l'esport que han practicat o que més els agrada als pares, de manera que moltes vegades són estos els que realitzen la labor iniciàtica, sobretot en edats primerenques, en edats més tardanes solen accedir a través de l'amistat o afinitat amb altres individus que ja practiquen l'esport que ens ocupa. El factor de personalitat és igualment important siga quina siga l'edat de l'individu, encara que potser s'accentue en les edats més primerenques, al ser xicotets en edat, no és difícil trobar-se amb xicotetes baralles, plors, excessos d'eufòria, raó per la qual és tan important l'experiència de l'educador, (entrenador). El factor condició física és important, però només serà determinant en el cas que l'objectiu de l'equip, siga la competició pura. Quan l'objectiu de l'equip s'encamina més a la creació d'un grup amb hàbits saludables, esta condició física s'anirà adquirint a mesura que avancen els mesos, inclús, els anys. En els equips de base, els mitjans amb què comptem seran menys importants que en els equips superiors, encara així serà important comptar amb un camp adequat, si és possible cobert i amb una superfície com a mínim abrasiva possible, (parquet, suro, superfícies acríliques, etc…), ja que el basquetbol, com a tants altres esports, exigix que moltes vegades l'individu haja de tirar-se al sòl o bé poden simplement caure. Tindre balons suficients, si és possible u per individu, pot ser important, la qualitat d'estos també pot ser-ho en edats avançades, no tant en edats primerenques. Altres materials, com són les canastres, (que siguen les més adequades), balises, ( que ens permeten entrenar dribling, senyalitzar punts de pas d'un recorregut), petos, (per a diferenciar equips davant de les pràctiques competitives), roba adequada per a la pràctica d'este esport, etc… . La formació específica de l'entrenador és important no sols en coneixements del propi esport, sinó en qüestions relatives a la psicologia i pedagogia, pel fet que en l'esport, com en tants altres àmbits de la vida es treballa amb persones, l'entrenador és un conductor d'hòmens i això és quelcom que no pot apartar de la seua ment en cap moment, un entrenador excessivament mecànic, encara que siga el número u en coneixements basquetbolístics, pot acabar amb la psique dels seus educands, especialment en edats primerenques. L'objectiu a aconseguir, pot paréixer una qüestió fútil, però no ho és en absolut. Els objectius dels equips filials d'Equips d'alt nivell, generalment se centra a millorar a tota costa el nivell competitiu de cada individu dins del conjunt, mentres que l'objectiu de la base d'equips de menor nivell, hauria de ser principalment la formació d'un grup humà, potenciant hàbits sans i de companyerisme, intentant que no resulten importants els resultats competitius. APOTRANCO